Els inicis del coro

N’Asun Gallardo me va enviar fa uns mesos un email en el qual m’explicava els seus records del començament del nostre coro parroquial, enguany fa 25 anys i, sempre tan amable, no ha tengut inconvenient en compartir-ho amb tots noltros…

N’Asun Gallardo me va enviar fa uns mesos un email en el qual m’explicava els seus records del començament del nostre coro parroquial, enguany fa 25 anys i, sempre tan amable, no ha tengut inconvenient en compartir-ho amb tots noltros…

És gràcies a ella i als seus càlculs per adonar-se’n que just han passat 25 anys que hem fet aquesta “connexió” entre generacions que volem que es materialitzi en la {{missa d’acció de gràcies}} que estam preparant. Ara només falta, com diu la cançó, que facem un gran foc amb aquesta espurna i que cremi la llenya en cantar…

{{{Els inicis del coro (Any 1986)}}}

{“Benvolgut Juan Carlos, jo també vull agrair-vos a tots l’oportunitat que m’heu donat de tornar a participar en aquest coro dins una església que tant estim i que me du tants de records.

Quan noltros vàrem començar (amb en Pere Llabrés, ni el deveu coneixer!!) a la parròquia encara no hi havia cap moviment juvenil, només la catequesi de confirmació! I un estiu que tampoc oblidaré mai, Mar Carbonell, Cata Oliver, Miquel Fullana, Quique Requena, Toni Cladera, Tino Llorente, Jaume Pascual i jo (a banda dels que venien de tant en quant) varem demanar permís per transformar les sales dels antics escoltes que estaven destrossades, i literalment vàrem picar pedra, vàrem netejar (perque allò s’havia convertit en un abocador), vàrem pintar i varem començar a somiar en fer qualque cosa, en aquell moment va arribar Miquel Orell i després Toni Gómez a les nostres vides i varen donar l’empenta definitiva a tot allò que s’ha anat fent al llarg de tots aquests anys.

El coro, les activitats (ball de bot, esplai, escoltisme, catequesis de comunió, confirmació, adults…) se varen anar refermant i omplint rapidíssimament amb totes les nombroses generacions de joves que anaven passant per les mans de Santa Catalina Thomàs fins arribar a tenir un grup enorme de gent que feia feina amb ganes i força…”}