Per què l’anomenam “irreductible”?

La veritat és que podríem contestar de dues maneres aquesta pregunta.

– Per una banda, la paraula “irreductible” ens recorda els {{valents que no hi ha manera que es rendeixin}}…

La veritat és que podríem contestar de dues maneres aquesta pregunta.

– Per una banda, la paraula “irreductible” ens recorda els {{valents que no hi ha manera que es rendeixin}}. Si miram l’evolució del nostre cor al llarg dels anys, on tanta gent ha cantat qualque vegada i tanta gent ha passat, podem dir que a pesar de les dificultats intrínseques del pas del temps (la gent es fa gran, es casa i té fills, té altres compromisos laborals, canvia de domicili i sovint ja no viu a prop de la parròquia, etc.) es pot ben dir que els que mantenen viu el coro són qualque cosa semblant a uns aventurers {irreductibles}.

– Per una altra banda, i relacionat amb el primer significat explicat a dalt, el fet d’haver anat disminuïnt el nombre de persones que formaven part del nostre coro, ens va suggerir la idea que segurament qualque dia havíem arribat al mínim d’efectius (pregunta amb premi: quantes persones enteneu que serien el mínim per cantar en una missa?). Per tant un coro que {{no es pot reduir més}} en nombre de membres és, certament, {irreductible!}